La intel·ligència artificial (IA) s’ha convertit en un dels motors de la innovació tecnològica i ocupa un lloc central dins del denominat deep tech. Sota aquest concepte s’agrupen tecnologies d’elevada complexitat científica i tecnològica, com la mateixa IA, la robòtica avançada, la computació quàntica, els nous materials o la biotecnologia. Des de la salut fins a la indústria avançada, passant per l’energia o les telecomunicacions, moltes de les innovacions cridades a transformar l’economia europea es basen avui en eines d’intel·ligència artificial.
En aquest context, la protecció mitjançant patents adquireix una importància estratègica. En molts projectes deep tech, una patent constitueix l’instrument que permet transformar anys de recerca en actius capaços d’atraure inversió, facilitar la transferència tecnològica i generar avantatges competitius sostenibles.
Tanmateix, persisteix una idea equivocada: que les invencions basades en IA no són patentables a Europa. La realitat és més matisada. L’Oficina Europea de Patents (EPO) concedeix regularment patents relacionades amb aquesta tecnologia, tot i que exigeix que les sol·licituds compleixin determinats requisits tècnics.
Més enllà de l’algorisme
La qüestió fonamental no és si una invenció utilitza intel·ligència artificial, sinó què aporta realment des del punt de vista tècnic.
La IA es basa en algorismes i models matemàtics. Com passa amb altres invencions implementades per ordinador, aquests elements estan exclosos de patentabilitat quan es consideren de manera aïllada. No obstant això, a la pràctica, la majoria de sol·licituds superen aquest primer obstacle perquè estan implementades mitjançant mitjans tècnics, com ara ordinadors, sensors, servidors o xarxes de comunicació.
Per això, el debat rarament gira al voltant de si existeix matèria patentable. La qüestió decisiva acostuma a ser determinar quina és la contribució tècnica que aporta la invenció.
El veritable repte: demostrar activitat inventiva
L’experiència pràctica demostra que moltes sol·licituds relacionades amb IA no s’enfronten principalment a objeccions per exclusió de patentabilitat, sinó a objeccions d’activitat inventiva.
La jurisprudència de l’EPO distingeix entre característiques tècniques i no tècniques. En analitzar l’activitat inventiva, només es poden tenir en compte aquelles característiques que contribueixen a resoldre un problema tècnic. Les característiques no tècniques no poden justificar per si soles l’existència d’activitat inventiva. De fet, ni tan sols solen tenir-se en compte en analitzar l’activitat inventiva, excepte en alguns casos molt concrets.
Això té una conseqüència important: una sol·licitud pot descriure un sistema complex d’intel·ligència artificial i, tot i així, ser considerada evident si l’aportació diferenciadora resideix únicament en regles de negoci o criteris comercials.
En altres paraules, incorporar IA a una activitat existent no converteix automàticament aquella activitat en patentable.
No tota innovació basada en IA dona lloc a una patent
Aquest punt és especialment rellevant perquè existeix una tendència a identificar qualsevol desenvolupament basat en IA com a susceptible de protecció mitjançant patent.
Cal recordar que no tota aplicació d’IA forma necessàriament part de l’àmbit deep tech. Per exemple, sistemes destinats a segmentar clients, generar recomanacions comercials, optimitzar campanyes publicitàries o realitzar prediccions financeres poden representar innovacions empresarials valuoses. Tanmateix, si l’aportació diferenciadora resideix exclusivament en criteris comercials, econòmics o organitzatius, no podran sustentar una patent europea.
La situació és diferent en moltes aplicacions genuïnament deep tech, on la IA s’utilitza per resoldre problemes tecnològics complexos. És el cas dels sistemes de diagnòstic assistit mitjançant imatge mèdica, control avançat de processos industrials, optimització de xarxes de comunicacions, conducció autònoma, robòtica, noves arquitectures de computació o gestió intel·ligent d’infraestructures energètiques.
En aquests casos, la qüestió continuarà sent determinar quina és la contribució tècnica aportada per la invenció i si aquesta contribució implica activitat inventiva.
La clau no és la presència d’intel·ligència artificial, sinó l’existència d’una solució tècnica identificable i no evident.
La importància de descriure bé la invenció
Un altre aspecte cada vegada més rellevant és la qualitat de la descripció tècnica.
A mesura que els models d’IA es tornen més complexos, resulta essencial explicar com funciona la invenció, quins són els elements tècnics implicats i quin efecte tècnic s’obté, i, en la mesura del possible, demostrar-ho. No n’hi ha prou amb afirmar que un algorisme ofereix millors resultats o incrementa la precisió d’un sistema.
Una descripció sòlida no només facilita la concessió de la patent, sinó que també en reforça la validesa futura.
Una visió europea de la innovació
L’aproximació europea respon a un objectiu clar: fomentar la innovació sense concedir drets exclusius sobre idees abstractes o conceptes empresarials.
En un entorn on la intel·ligència artificial genera un enorme interès econòmic i social, disposar de criteris estables aporta seguretat jurídica tant als innovadors com als inversors. L’èmfasi en la contribució tècnica i en l’activitat inventiva permet distingir entre la mera utilització d’eines d’IA i les autèntiques innovacions tecnològiques.
Conclusió
La pregunta rellevant ja no és si la intel·ligència artificial es pot patentar a Europa. La resposta és sí. La qüestió veritablement important és determinar què aporta la invenció des d’un punt de vista tècnic i si aquesta aportació permet superar l’anàlisi d’activitat inventiva.
Precisament aquí rau una de les fortaleses del sistema europeu: protegir no la mera utilització de la IA, sinó aquelles solucions que transformen aquesta tecnologia en avenços tècnics reals, útils i mereixedors d’una protecció sòlida i duradora. En un moment en què Europa aspira a reforçar el seu lideratge en sectors deep tech, disposar de criteris clars sobre quines innovacions es poden patentar resulta tan important com la mateixa capacitat d’innovar.
Article de Joaquim Ferrer.
Publicat al CincoDias.
