Registrar una patent és una eina de gran valor, ja sigui com a mesura de protecció davant de tercers o com a indicador del nivell d’innovació d’una empresa. Però és important tenir sempre en compte el factor estratègic. Tot i que la patent ofereix avantatges significatius, no s’ha de registrar de manera automàtica i, segons el cas, existeixen altres alternatives de protecció igualment interessants.
En aquesta línia, hi ha un altre aspecte fonamental a tenir en compte: no és el mateix tenir patents que tenir patents monetitzables. Una cartera de patents no adquireix potencial comercial pel simple fet d’existir o d’estar registrada. La seva capacitat per generar ingressos dependrà del full de ruta i del pla que hi hagi al darrere.
La clau és entendre la patent com una eina i no com una finalitat. És un actiu generador de valor, directe o indirecte. Permet des de negociar llicències o reforçar rondes d’inversió fins a augmentar el rendiment en operacions de compravenda. És un intangible decisiu, sempre que al darrere hi hagi una estratègia, estudis, anàlisis de validesa, tesis de monetització creïbles i anàlisis d’infracció.
En moltes ocasions, quan es parla d’explotació econòmica de patents, aquesta s’associa únicament a la possibilitat de generar ingressos directes mitjançant llicències i royalties. I, tot i que és una de les vies més visibles i rendibles, no és l’única forma de generar rendiment. La generació de beneficis indirectes d’un portafolis de patents constitueix un dels seus principals avantatges. El seu avantatge estratègic es pot materialitzar de múltiples formes, com ara el bloqueig de competidors, el reforç de la posició negociadora, l’atracció d’inversió o una valoració empresarial més elevada en una due diligence.
Claus per a la confecció d’una cartera de patents monetitzable
El primer que cal tenir en compte és el més bàsic: si existeix o no una patent sobre la qual construir una planificació de generació d’ingressos. En el cas que encara no se’n disposi, cal tenir clar que la monetització d’una patent s’ha de pensar des de la redacció de la sol·licitud, amb una tesi ben definida que reculli tota la informació essencial en els àmbits tecnològic, econòmic i legal.
A l’hora de construir un portafolis de patents, aquest s’ha de plantejar des de la intersecció de quatre elements clau: tecnologia, legislació, mercat i estratègia. Això implica formular-se preguntes abans d’iniciar el procés, tenint clar el producte o procediment que es vol protegir, la tecnologia diferenciadora, els competidors potencials i els mercats on es vol operar, entre d’altres.
En el cas de disposar ja de patents registrades, és necessari conèixer en profunditat la cartera existent i el retorn real que pot aportar a l’empresa. Per fer-ho, existeix una eina de gestió empresarial que serveix de punt de partida per a la presa de decisions estratègiques: la valoració d’actius de propietat industrial i intel·lectual.
Aquesta anàlisi no busca únicament trobar un valor econòmic, una xifra. El veritable objectiu és desenvolupar un estudi complet en què s’examinin els usos previstos de la patent, diferents escenaris d’explotació o transacció, la seva solidesa jurídica i els riscos associats al seu exercici. A més, es tracta d’una anàlisi contextual, ja que depèn i varia segons la tecnologia, el mercat o els ingressos afectats.
En essència, la valoració busca identificar informació bàsica perquè una patent sigui monetitzable:
- Si existeix una base jurídica sòlida, en què les reivindicacions siguin consistents i estiguin alineades amb el producte o procediment que s’està explotant comercialment.
- Si la patent, tal com està redactada, disposa de la solidesa jurídica necessària per respondre davant de possibles impugnacions o intents de nul·litat.
- Si la tecnologia que protegeix s’està utilitzant al mercat o té un potencial real per fer-ho. Una patent pot ser interessant des del punt de vista tècnic, però si no cobreix productes, serveis o processos amb una aplicació comercial efectiva, la seva capacitat per generar ingressos serà més limitada.
- Si és possible demostrar aquest ús i connectar-lo amb un resultat econòmic.
Un cop es disposa d’aquestes dades i se superen els filtres de l’anàlisi, ja existeix una base sòlida sobre la qual construir una estratègia de generació d’ingressos. Això també permetrà distingir les patents estratègiques d’aquelles que són purament defensives, les que poden haver quedat obsoletes o les que tenen un gran potencial per generar llicències. És important tenir en compte que no tots els actius dins d’un portafolis tindran potencial per generar ingressos. Alguns compliran una funció diferent.
Una vegada identificats els intangibles amb més potencial, el pas següent consisteix a decidir com gestionar aquesta cartera. Cal fer-ho com allò que realment és: un actiu empresarial. El seu valor no és estàtic, sinó que evoluciona en funció de factors tecnològics, jurídics i de mercat, i per això requereix un seguiment constant. Aquesta gestió exigirà revisions periòdiques del conjunt d’actius, anàlisis tècniques i jurídiques, disposar d’un sistema de vigilància tecnològica i competitiva, valoracions i coordinació entre diferents departaments i figures legals, com ara advocats i agents de patents. De la mateixa manera, resulta fonamental avaluar de manera contínua si les patents continuen alineades amb els objectius de l’empresa i si mantenen la seva capacitat per generar rendiment i rendibilitat.
Tot això pot semblar senzill en teoria, però és una tasca que exigeix un alt nivell d’especialització, tant des del punt de vista legal com tècnic. És precisament en aquest punt on sovint es cometen errors que poden provocar que la cartera de patents sigui una mera acumulació de títols registrals i no un veritable actiu estratègic capaç de generar un avantatge competitiu per a l’empresa.
Per aquest motiu, comptar amb assessorament especialitzat resulta fonamental i es converteix també en una tasca estratègica de gran importància.
Una cartera de patents ben dissenyada, correctament redactada i gestionada de manera eficient pot convertir-se en una font important d’ingressos, una eina poderosa en qualsevol negociació i un factor diferencial davant dels competidors. Però, a més, constitueix una evidència tangible de la capacitat innovadora d’una organització i del seu compromís amb la generació i la protecció del coneixement.
Article d’Elba Pastor.
Publicat a Emprendedores.
