Que per oposar-te al registre d’una marca hagis de ser titular —amb caràcter general— d’un dret anterior no és cap novetat.
El Reglament sobre la Marca de la Unió Europea, de fet, basa el sistema d’oposicions en l’existència de drets previs amb efectes jurídics vigents, que confereixen al seu titular la facultat d’oposar-se a l’ús de signes posteriors idèntics o similars.
No obstant això, fins a dates recents no s’havia abordat de manera expressa si aquesta condició havia de mantenir-se de manera ininterrompuda durant tot el procediment o si n’hi havia prou que concorrés en el moment inicial de l’oposició.
El pronunciament del Tribunal de Justícia de la Unió Europea aclareix, precisament, aquest element temporal del dret anterior.
En concret, el TJUE (Assumpte C‑337/22 P) estableix que el rellevant no és només que aquest dret anterior hagi existit en un moment inicial del procediment, sinó que continuï produint efectes jurídics quan l’Oficina es pronunciï sobre l’oposició.
Des del nostre punt de vista, aquesta exigència resulta plenament coherent amb la lògica del sistema marcari: no tindria sentit impedir l’accés al registre d’una marca basant-se en un dret que, en el moment de la resolució, ja no existeix o ja no té efectes a la Unió.
La qüestió es planteja en el marc del Brexit, en un procediment d’oposició contra la marca figurativa APE TEES, basat en drets no registrats al Regne Unit protegits mitjançant el règim de l’acció per usurpació de denominació (action for passing off). Durant la tramitació del procediment, que es va prolongar durant aproximadament set anys, va concloure el període transitori previst a l’article 126 de l’Acord de Retirada. Com a conseqüència, el Regne Unit va deixar de formar part del sistema jurídic de la Unió Europea i, per tant, els drets invocats com a base de l’oposició van deixar de produir efectes en el territori de la Unió.
Davant d’un procediment que va començar abans que tingués lloc el Brexit i que va concloure posteriorment, resultava important analitzar la següent qüestió: en quin moment ha d’existir el dret anterior invocat? N’hi ha prou que estigui vigent en la data de presentació de l’oposició o ha de continuar existint en el moment d’adoptar-se la decisió?
El Tribunal va respondre aquesta qüestió en la seva resolució del passat 5 de febrer de 2026, establint que el dret anterior ha d’existir no només en la data de sol·licitud, sinó també en el moment d’adoptar una decisió.
Concretament, el Tribunal estableix que:
“…és cert que l’adquisició del dret anterior invocat en suport d’una oposició basada en aquesta disposició s’ha d’apreciar en relació amb la data de presentació de la sol·licitud de la marca de la Unió de què es tracti o, si escau, amb la data de prioritat. No obstant això, també se’n dedueix que, perquè aquesta oposició pugui estimar-se, és necessari que aquest dret anterior confereixi al seu titular el «dret a prohibir la utilització d’una marca posterior» en virtut de la legislació d’un Estat membre o de la legislació de la Unió, no només en aquesta data, sinó també en la data posterior de la presentació d’aquesta oposició i fins a la data en què es decideixi si «es denegarà el registre de la marca sol·licitada”.”
És a dir, no n’hi ha prou que el dret anterior hagi existit, sinó que també ha d’existir en el moment en què l’Oficina adopti la seva decisió.
En definitiva, la sentència aclareix un aspecte temporal clau en els procediments d’oposició i reforça la coherència i la seguretat jurídica del sistema marcari de la Unió Europea, en impedir que es bloquegi l’accés al registre sobre la base de drets mancats d’efectes en el moment decisiu del procediment. Al mateix temps, reforça la necessitat d’una gestió activa i estratègica dels drets anteriors durant tota la tramitació de les oposicions, especialment la de mantenir-los vigents durant tot el procediment, i en particular en contextos de canvis normatius o territorials com el derivat del Brexit. Resulta important per als titulars de marques no només revisar periòdicament l’abast territorial i l’efectivitat real dels seus drets, sinó també monitorar la seva vigència i l’estat dels procediments en curs.
La resolució completa es troba disponible aquí.
Article de Patrizia Lombardo.
Publicat a ElDerecho.com.
