L’impacte que la física fonamental està tenint en el futur de la tecnologia està plantejant nous reptes legals i estratègics per a la propietat intel·lectual. L’any 2025, designat com l’Any Internacional de la Ciència i la Tecnologia Quàntiques, va representar un moment àlgid de la física, en què conceptes abstractes que abans no sortien dels laboratoris i les universitats van passar a ocupar un lloc central en la planificació industrial i les carteres de propietat intel·lectual de moltes empreses.
Aquest nou enfocament ha desencadenat una explosió en l’activitat de patents. Les famílies internacionals de patents relacionades amb tecnologies quàntiques s’han multiplicat aproximadament per set des del 2005, amb un creixement anual del 20% des del 2014. Aquesta activitat ja no tracta només de dispositius; tracta de posseir els mètodes per controlar la pròpia física.
Un dels exemples més significatius és el treball dels guardonats amb el Premi Nobel de Física 2025 John Clarke, Michel Devoret i John Martinis. Van descobrir que el túnel quàntic i la quantització de l’energia (fenòmens que abans es creia que existien únicament en àtoms i partícules subatòmiques) podien reproduir-se en circuits superconductors macroscòpics. Aquest avenç va establir les bases de la computació quàntica moderna, transformant la física pura en propietat intel·lectual protegible (i d’un valor enorme).
Ens trobem davant d’una ràpida conversió del descobriment científic en actius comercials. L’elevada freqüència amb què les patents quàntiques citen literatura que no és de l’àmbit de les patents (al voltant del 33% de les vegades; gairebé el doble que en tecnologia informàtica, per exemple) demostra que la innovació sorgeix directament de la recerca capdavantera en física fonamental. Aquest fet es reflecteix en la formació dels inventors i titulars del sector: més del 58% dels fundadors d’empreses quàntiques “pures” tenen un doctorat, una xifra que contrasta amb el 10% en la població general de fundadors d’empreses.
Moltes d’aquestes patents avancen sobre la difusa línia que separa una llei de la natura (un principi universal no patentable) d’una invenció, que sí que és patentable. Així doncs, per aconseguir la concessió d’una patent sòlida en l’àmbit de la física quàntica no n’hi ha prou amb la invenció d’un nou dispositiu, sinó també amb la patentabilitat de les plataformes físiques que fan possible aquesta invenció. En aquest context, està tenint lloc una cursa global entre governs i corporacions per dominar les principals plataformes de hardware, ja siguin basades en ions atrapats, fotònica o circuits superconductors, per citar alguns exemples. Dins de la física quàntica, i entrant més en profunditat, també podem observar un canvi de focus en la innovació: si bé la comunicació quàntica va dominar la dècada passada, el 2022 la computació quàntica la va superar, convertint-se en el principal motor de creixement de patents i de creació de noves empreses.
En aquesta cursa pel domini de la tecnologia quàntica, els Estats Units es mantenen al capdavant. El lideratge nord-americà no es basa només en la innovació, sinó també en un finançament desproporcionat: tot i que Europa acull un dens clúster de startups, prop del 60% de tot el capital risc privat destinat a empreses quàntiques s’ha invertit en firmes nord-americanes, impulsades per rondes d’inversió significativament més elevades que les de les seves homòlogues europees. Malgrat aquesta desigualtat econòmica, Europa no s’està quedant enrere; amb Alemanya, el Regne Unit i França al capdavant, ja representa prop del 25% de les famílies de patents internacionals, acostant-se al 30% dels Estats Units.
Per complicar encara més l’enfocament legal i estratègic, aquesta activitat està impulsada per un ecosistema complex format per universitats, startups i grans corporacions. Tot i que les organitzacions públiques de recerca encara representen prop del 20% de totes les famílies internacionals de patents, es troben cada vegada més acompanyades per gegants comercials com Google i IBM, i startups especialitzades com Quantinuum o C12, que estan construint àmplies carteres de PI al voltant de sistemes físics concrets.
La resposta política davant aquesta realitat no s’ha fet esperar. Més de 30 països han posat en marxa projectes nacionals sobre física quàntica, comprometent un total estimat de 55.700 milions de dòlars. Aquests recursos no només es destinen a finançar recerca bàsica, sinó també a impulsar la comercialització i les aplicacions industrials dels descobriments que se’n derivin.
Dins de l’àmbit de la propietat intel·lectual, la tendència general és clara: els principis de la física quàntica s’estan traduint sistemàticament en un panorama de reivindicacions patentables defensables i comercialment molt rendibles. A mesura que els progressos en quàntica entren en una fase cada vegada més avançada, la pregunta ja no és si la física quàntica es pot portar a l’enginyeria, sinó qui posseirà la propietat intel·lectual que en definirà el futur.
Article d’Alexandre Pinsach.
Publicat a El Español.
